La sal aporta plasticitat a la massa

Al fer servir farines de cereals diferents, només variem la hidratació - el resultat de l'amassat ha de ser sempre el mateix: una massa enganxosa però que es desenganxa al manipular-la

La massa mare i llarga fermentació aporta una crosta més gruixuda i cruixent, més temps de conservació, més sabors, miga més humida, més color, i més nutrients, i bacteris làctics

Els draps de lli no s'enganxen

Els greixos (olis) s'afegeixen al haver desenvolupat el gluten

Si afegim ingredients al pa, que aquests aportin el mínim d'humitat possible (per exemple, si hi agefim tomàquet millor sec, i si hi afegim ceba a l'interior, millor ben escorreguda)

No fer un pa únicament amb farina integral o quedarà massa compacte i dur (com a mínim, afegir-hi mel o similar)

La malta (de blat, en pols o líquida) és un millorant natural, se'n pot posar una mica (1-1.5g per kg de farina)

Al fer un pa amb ingredients a l'interior (llavors, fruita, olives, fruits secs, etc.) s'acostuma a fer amb una quantitat d'aquests d'un 20% de la farina seca de la recepta

El greix condiciona el resultat, per exemple en magdalenes, l'oli les farà més suaus i flonges, mentre que la mantega més cruixents (igual amb el pa de bikini)

Una safata perforada farà el pa més cruixent per sota, una de llisa, més crosta

El pa està cuit quan al colpejar-lo per sota sona buit, i quan al retirar-lo del forn cruix (crosta refredant-se)

Al retirar del forn, posar sobre una reixa per evitar que s'humitegi

Amb el mínim d'humitat possible (filmat, etc).